El Cas
La Wikipedia l'ha perdüü pressapoch 50mila editur vuluntari.
L'enciclupedia libera Wikipedia l'è 'dree perd i so editur vuluntari a la velucità de la lüs, metend in discüssion l'avenii de vün di sit püssee cugnussüü al mónd, cun püssee de 3 milion de articuj in ingles (e püssee de 7mila in lumbard, NdT), segond el Times de Londra. I ricercadur che hann stüdiaa l'exodus di editur i dan la culpa e la wiki-büröcrazia che l'è semper 'dree cress in quel che l'è un magazin de cugnussenza libera, verta e culaburativa. El Felipe Ortega, de l'üniversità Rey Juan Carlos de Madrid, l'ha dupraa un prugrama de edit-tracking software per rivelà che desenn de mijaja de editur de la Wikipedia hann mucaa de cuntribüì, e che nissün l'ha ciapaa el so post, 'l dis el giurnal.
L'Ortega l'ha dii al Times: "se tì te gh'en hee minga assee de gent per stagh adree al pruget, quest chì 'l pudarà andà in malura a la svelta. 'Dess sem minga in quela situazion chì ma, se la tendenza negativa l'andarà inanz inscì ancamò, a pudarem truass in d'una situazion grama".
De sigür, l'ingles a l'è minga l'ünega lengua de la Wikipedia. In tutal, al dis el sit che gh'è püssee de 85mila editur ativ che lauren sü püssee de 14 milion de articuj in püssee de 260 lenguv. Un quejdün, però, 'l pensa che la Wikipedia 'dess l'ha tacaa a fà part de l'estabilishment, quand che a l'incuntrari la Wikipedia la ghe duaria vess contra. I cuntribüdur "senten pü'l spirit di prim agn" 'l dis l'Ortega. "'Dess i articuj ja cuntrolen di alter in manera propi streta, e inscì a l'è düra metess a cuntribüì" 'l dis. "A l'è dessigür una tendenza che la dà preocüpazion" 'l dis el Andrew Dalby, l'autur de "The World and Wikipedia: How We are Editing Reality" (El mond e la Wikipedia: 'mè che sem 'dree edità la Realtà) e editur regular del sit, in acordi al Times.
"Una question a l'è se gh'è alter rop növ de fà per el sit? 'Dess che la Wikipedia l'è rivada a 3 milion de articuj, quant è che gh'en poden vess ancamò denter?" El Dalby l'è d'acordi cun l'Ortega che la Wiki l'è 'dree perd el so magich per i cuntribüdur. "Gh'en è püssee d'un temp de büröcrazia e regul" l'ha dii al Times. "La Wikipedia l'è vegnüda sü perchè mancaven i regul e quest chì a l'è staa desmentegaa. I regul un bel poo de cuntribüdur ja consideren fastidius e senza sens". Ma se i editur a hinn de men, i letur a hinn semper tant. El pruget del Jimmy Wales, fundaa in del 2001, al resta el quint sit püssee pupular de la red cun pressapoch 325 milion de visit al mes, un nümer che l'è 'dree ancamò cress.
Scrivüü da Kevin Flynnhttp://www.nydailynews.com/tech_guide/2009/11/25/2009-11-25_wikipedia_loses_nearly_50000_volunteer_editors.html
Vultaa in lumbard da Dàvid Giuann Apollonio
Lista d'articul per: el cas
|
Special intervista: I Piace
I Piace a hinn un grüp de Lucarn che'l sona punk rock cantaa in lucarnes. Anca se 'l grüp al s'è furmaa dumà el giügn del 2007, i Piace hann faa un bel poo de cuncert e hann giamò registraa el sò prim disch, che'l se ciama Non è che? (A l'è mia che...). Un para de mes fa el Dodi l'ha faa i cumpliment per el noster sit e inscì [..inanz ] |
|
Messagg mistüraa
El Marcel Hirshman el tegn i man in pusizion urizuntala davanti a lü e u ja möva insema un pari de volt. “Quest el pö vurè dì ‘cuntrat’,” el disa. “Ma el pö anca vurè dì ‘fà sess’. E gh’è anca un alter significaa: int la Lengua di Segn Mericana, el pö vurè dì Coca Cola. ’Sti segn chì i se sumijen insì tant che gh’è semper la pussibilità da vess capì mal.” Donca a pudriss vess adree a urdinà un quajcoss da bev e andà a finì da purtà a cà püssee de quel ch’a pensava? “Se t’see furtünaa,” el disa Hirshman cun un ugiada un poo balossa. [..inanz ] |
|
Archie Barton, cap di aburigen che l’ha prutestaa per fa netaa i sit di test nüclear de Maralinga
Int i ann 50, un popul ch’el vegna da un sit remot de l’Ustralia dal sud - i Maralinga Tjarutja – j’hinn staa caciaa via da la so tera per fa spazzi ai test nüclear britanich. Vün de lur, Archie Barton, püssee avanti l’ha dat vita a una prutesta che l’è ’ndaa inanz per 20 ann. Una prutesta per fa insì ch’i daghen indree la tera ai Maralinga Tjarutja, per fa netà i sit di test, e per vess cumpensaa per tüt i tort che la storia la gh’ha fat patì. [..inanz ] |
|
El vin lambrüsch di pupulazion Insübri
I vassei de legn seren minga cunussüü di enòlugh Grech e di Latin. I liber antigh tachen a parlan dumà quand che se referissen a la Gallia Cisalpina, in di temp di Ruman. Quei vassei seren püssee un bel chè: gh’aveven püssee capienza di anfur, se pudeven mövel in due el, e düvien bun per mantegnì el ledegh anca quand föra faseva frecc de bun. I autur classegh ‘me el Virgiliu e Pliniu nutaven i lur pruprietà isulant, che seren vantagius fiss per prutegg el vin del fregg. El Pliniu scriveva: [..inanz ]    |
|
Lenguv, pulitica, e avtorispett
Int la magiur part di Stati mundial se parla püssè d'una lengua. L'è assè pensà che a gh'è quasi 6000 lengu al mond, ma dumà 194 Stat. Ghè però dü rob che i cambien da un Stat a l'alter: (i) la pulitica linguistica e (ii) l'avto-rispett; e quej dü rob chì j'hinn no semper cumpagn. Presempi, a gh'è di sit induè che la pulitica la favurissa dumà una lengua, ma la gent la gh'ha mia gena a parlà la lengua del post. Al cuntrari, in certi cas la lengua del post l'è l'ünica lengua parlaa da la gent, e la lengua uficial lè druvaa [..inanz ]     |