El Savè
El püssee putent aceleradur de partisel.
I scienziaa che lauren al Cern de Ginevra hann celebraa un gran aveniment dopu che la so növa machina, el Large Hadron Collider, l'ha süperà el record de energia e l'è vegnüda l'aceleradur de partisej püssee putent al mund. Ai 12.44, el LHC l'ha aceleraa un ragg de partisej subatomigh a un'energia püssee volta de semper. La machina, che la ocüpa un tunel circular de 27 km de curcunferenza a caval del cunfin intra la Svizzera e la Francia, a l'è stada faa ripartì el 20 de nuember dopu che per un ann l'era stada smurzada intanta che i ingegnee i riparaven i dagn causaa d'una füga de Eli sücedüda quand che el LHC a l'era staa 'pena pizaa de poch dì.
"La machina la và che l'è un piasè,"; al dis inscì el Lyn Evans, el manager del pruget LHC. "A l'è trop bel. Per la fin de la setimana pudarem tacà a laurà per debón. El speriment a l'è inscì: dent in de l'aceleradur de partisej dü ragg de nücli de idrogen contra-rutant a hinn faa riva a püssee del 99.99% de la velucità de la lüs. In quater punt inturna a la machina i ragg se fann incrusà per fà andà i partisej vüna 'doss a l'altra a un'energia volta. L'interessant del speriment a l'è che i culisiun recreen un microcosm con cundizion compagn de quij dopu del Big Bang. De pü, in acordi a la famusa equazion de l'Einstein, E = mc2, l'energia lassada fö in di culision la pö creà materia in furma de partisej che pö ja mesüren di detetur aposta.
I scienziaa speren inscì che - a stüdiaa i fenomen subatomigh chì - i truaran partisej növ, 'me el Boson de l'Higgs, quel che se pensa che la da la massa ai partisej elementar, e pussibilment anca partisej de materia uscüra, una sustanza elusiva che l'è presenta inturna ai galassi e che l'è la respunsabila de la püssee part de la massa de l'ünivers.
Ai 9.48pm del 29 nuember, i ingegnee del Cern hann aceleraa un ragg de partisej a 1.05 trilion de electronvolt. Trì ur dopu, tücc e dü i ragg a hinn 'ndà vün contra l'alter, ognidün cunt un energia de 1.18 trilion de electronvolt. I energij a hinn ben püssee grand de quij che se riess a rivà in quel che l'è uramai el segund culidur püssee putent al mund, el Tevatron del Fermilab, inturna a Chicago. "Per mì, a l'è minga el record de l'energia la roba püssee impurtanta, a l'è pütost che semm rivaa in principi del prucediment d'acelerazión, indè che i rob i tachen a cambià a la svelta," l'ha dii l'Evans. 'Mè che i ragg vegnen aceleraa, di "curent parassita" se furmen in de l'enorm magned supercundütur dent in de la machina e vegnen prudüü di camp magnetigh eratigh che inflüenzen e mudifeghen el cumpurtament di ragg de partisej. In di dì che vegnen, i manager del Cern decidaran se tacà a fà culid partisej a un'energia ancamò püssee volta o laurà ancamò per un temp piscinin a energij püssee bass. I scienziaa dupraran i prim culisiun per calibrà i detetur, in manera de vess sigür de ciapà sü ogni partisela che la se pudaria furmà segund i legg de la fisiga cugnussüü.
"Sem asquas prunt a andà a un növ regim de energia, e quand che farem inscì, nünch pudarem vidè rob növ" 'l dis l'Evans. "Sem anmò surpres da tant che 'l laurà de l'LHC l'è adree a andà ben. L'è una roba meraviliusa" al dis el Rolf Heuer, el diretur general del Cern. "Nünch andem inanz un pass a la völta, e'l gh'è anmò un frach de rob de fà prima de tacà a fà de la fisiga in del 2010. Intratanta a tegni el mè champagne in del giazz..."
In di setimann che vegnen, i ingegnee farann cress l'intensità del ragg a un nivel che se pensa che'l rivelarà, prima de Nadal, una fisiga növa. I prim seri estendüü de culisiun a energia volta se pensa che scuminciaran per genar o febrar de l'ann che'l vegn, quand che ogni ragg 'l sarà aceleraa a 3.5 trilion de electronvolt.
"A seri chì 20 agn fa quand che avevum pizaa l'ültem putent aceleradur de partisej del Cern, el LEP," al dis el Steve Myers, el diretur di aceleradur del Cern, in riferiment al culidur Large Electron Positron, che'l faseva andà i eletrun cuntra i sò cuntrapart de antimateria, i pusitrun. "Mi pensavi che l'era una bela machina per laurà, ma 'dess gh'em, un quejcoss d'alter. Quel che ghe vör setimann cunt el LEP, al farem in ur cunt el LHC. A hinn di bon auspizi per un gran prugrama de ricerca"
Scrivüü da Ian Sample, per The Guardian, 30 November 2009
Vultaa in lumbard da Dàvid Giuànn Apollonio
Lista d'articul per: el save
|
Sta 'tent a quel che te manget!
In del Növcent a l'è nassüda un'indüstria che l'ha purtaa una püssee granda eficenza in de la prudüzion e in de la cunservazion del mangià e che l'ha faa cambiaa de bun i rop che mangium. Se quest cambiament chì l'ha purtaa di mejurament al noster mund, a l'è anca vera che minga semper a l'è andaa d'acordi cun la nostra salüt; in particular, gh'em de stagh püssee atent ai pericul che poden vegh i aditif alimentar, anca quij permetüü [... inanz ]     |
|
Reuplan a energia nücleara per traspurtà miliun de gent
I reuplan a energia nücleara poden parì un cuncet ciapaa de Thunderbirds, ma – per el capo d'un pruget guvernatif american che'l duvaria servì per sbassà i dagn ambientaj de l'aviazion – per la fin de 'stu secul chì purtaran in gir miliun de viagiadur inturna al mund [... inanz ]     |
|
Mangià el carboni
Una manera per dà 'na man a bütà giò i emission de diossid de carboni in de l'atmusfera a l'è quela de pumpà i gass dent in di cavern sota la tera o in di giaciment vecc del petroli. Segunt i ültim ricerch, a gh'è anca una preia che l'è cuntenta de ciapà sü 'stu gass chì, e'l sò apetii per el gass sèra a l'è [... inanz ]     |
|
Nanu tecnulugia
Incö la parola nanutecnulugia e in particular el prefiss -nanu a hinn una moda, una parola de sücess per növ prudot e brevet de invenzion. A l'istess temp a l'è però anca una parola che la scumincia a fa pagüra perchè'l se cugnuss minga el sò pussibil efet in sül noster fütür, cun pericul che sumejen a quij cüntaa sü in di stori di liber e film de fantascenza. Ma 'sa l'è la nanutecnulugia? [... inanz ]     |
|
El frigur del Einstein el pö dà una man cuntra el riscaldament glubal
Un grüp de scenziaa del Üniversità de Oxford, che hinn 'dree a desvilüpaa i frigur amis del ambient che lauren senza curent eletriga, hann faa sü anmò un frigur che l'era un invenzion del Albert Einstein. Urmai tücc san che i frigur mudern fan dagn al ambient perchè dupren – per el sò laurà de cumpression e espansion – i gass de sintesi ciamaa freon, che fann anca [...inanz ]     |
|
La piaga grama de l'inquinament
Quand che se pensa al inquinament, in 'sti dì chì, la prima roba che la vegn in la ment a l'è l'anidrid carboniga, la CO2. Anca se la CO2 a podum minga cunsiderala una sustansa inquinanta perchè a l'è a la bas de la futusintesi, el prucess che'l serviss ai piant per trasfurmà [... inanz ]     |
|
Una vita ins la lama del rasù
El lagh Vostok int l’Antartich l’è vün di sit püssè inuspitabil del mond. La stazion de ricerca Rüssa che l’è setà insima del giass l’ha registrà la temperadura püssè bassa d’la storia d’la tera – un incredibil meno 89,9o Celsiuss. Suta la stazion gh’è di mila e [...inanz ]     |