Lista d'articul per: Upinion
|
Lenguv e Dialet
V öna di stori che certa gent la tira föra quand che i vören negà l’esistenza a ‘na lengua regiunal l’è la presenza di dialet. I tachen a dì che questa o quela lengua “l’è no ‘na lengua, perchè da un pais a l’alter a cambia el dialet”. Quela manera chì da pensà [...inanz ]     |
|
Dignità e speranza: a ciamum anmò trop?
S
essant’ann dop la Dichiarazion Üniversal di Dirit de l’Om, sum anmò luntan da j’ubietiv che
che ’sta “Magna Carta de tüt j’om del mond“ la s’eva prefissaa. |
|
Dü mutiv per mucala via d’assasinà el bilinguisem in Italia
L’ültima ricerca püblicaa da l’ISTAT la dimustra che l’abitüdin de druvà prevalentement i lenguv regiunal (che lur i ciamen anmò dialet) l’è diminuii de brüt. Sum passaa dal 32% del 1988 al 16% del 2006. Per dila cera, l’Italia l’è 'dree abandunà [...inanz ]     |
|
Salvà i Lengu Minuritari? A gh'um bisogn d'i fiö
L’è da chi a un po’ che se senta dì che i dialètt j’hinn adré a traversà un periodo de revival. Gh’è tanti region che i stanzian di fondi per prumöv manifestazion dialetal tant cume spetacul teatral, event de müsica, cuncurs de puesia, e ancasì discüssion induè che la gent la pö descuprì la tradizion e la storia vernacula sia palrà che srita. Una quaj region italiana l'ha [...inanz ]     |
Lista d'articul per: El Savè
|
Sta 'tent a quel che te manget!
In del Növcent a l'è nassüda un'indüstria che l'ha purtaa una püssee granda eficenza in de la prudüzion e in de la cunservazion del mangià e che l'ha faa cambiaa de bun i rop che mangium. Se quest cambiament chì l'ha purtaa di mejurament al noster mund, a l'è anca vera che minga semper a l'è andaa d'acordi cun la nostra salüt; in particular, gh'em de stagh püssee atent ai pericul che poden vegh i aditif alimentar, anca quij permetüü [... inanz ]     |
|
Reuplan a energia nücleara per traspurtà miliun de gent
I reuplan a energia nücleara poden parì un cuncet ciapaa de Thunderbirds, ma – per el capo d'un pruget guvernatif american che'l duvaria servì per sbassà i dagn ambientaj de l'aviazion – per la fin de 'stu secul chì purtaran in gir miliun de viagiadur inturna al mund [... inanz ]     |
|
Mangià el carboni
Una manera per dà 'na man a bütà giò i emission de diossid de carboni in de l'atmusfera a l'è quela de pumpà i gass dent in di cavern sota la tera o in di giaciment vecc del petroli. Segunt i ültim ricerch, a gh'è anca una preia che l'è cuntenta de ciapà sü 'stu gass chì, e'l sò apetii per el gass sèra a l'è [... inanz ]     |
|
Nanu tecnulugia
Incö la parola nanutecnulugia e in particular el prefiss -nanu a hinn una moda, una parola de sücess per növ prudot e brevet de invenzion. A l'istess temp a l'è però anca una parola che la scumincia a fa pagüra perchè'l se cugnuss minga el sò pussibil efet in sül noster fütür, cun pericul che sumejen a quij cüntaa sü in di stori di liber e film de fantascenza. Ma 'sa l'è la nanutecnulugia? [... inanz ]     |
|
El frigur del Einstein el pö dà una man cuntra el riscaldament glubal
Un grüp de scenziaa del Üniversità de Oxford, che hinn 'dree a desvilüpaa i frigur amis del ambient che lauren senza curent eletriga, hann faa sü anmò un frigur che l'era un invenzion del Albert Einstein. Urmai tücc san che i frigur mudern fan dagn al ambient perchè dupren – per el sò laurà de cumpression e espansion – i gass de sintesi ciamaa freon, che fann anca [...inanz ]     |
|
La piaga grama de l'inquinament
Quand che se pensa al inquinament, in 'sti dì chì, la prima roba che la vegn in la ment a l'è l'anidrid carboniga, la CO2. Anca se la CO2 a podum minga cunsiderala una sustansa inquinanta perchè a l'è a la bas de la futusintesi, el prucess che'l serviss ai piant per trasfurmà [... inanz ]     |
|
Una vita ins la lama del rasù
El lagh Vostok int l’Antartich l’è vün di sit püssè inuspitabil del mond. La stazion de ricerca Rüssa che l’è setà insima del giass l’ha registrà la temperadura püssè bassa d’la storia d’la tera – un incredibil meno 89,9o Celsiuss. Suta la stazion gh’è di mila e [...inanz ]     |
Lista d'articul per: Lengua e Cultüra
|
El Bilinsuisem urizuntal, l'ünica manera per salvà i noster maderlenguv
A na cunferenza a Tirana (Albania) in st'Utuber, la presidenta de l'Accademia della Crusca Nicoletta Maraschio la dit che i lenguv j'hinn "i ben cultüral püssee impurtant ch'a gh'hum". Interessant. Ma la roba che la m'ha culpii püssee da tüt l'è quel che l'ha dit quand i gh'han dumandaa 'se che la pensa a pruposit de la putenza de l'ingles; la resposta l'è staa [..inanz ]     |
|
El Plüraa di parol Insübregh
Vöna di carateristegh de l'Insübregh che 'n fan una lengua, o mej, un insema de dialet föra de'l sistema lenguistgh Talian a l'è per l'apünt la manera che l'Insübregh 'l met insema 'l plüraa di sustantiv e di determinadur. Già ch'i dialet Insübregh hinn desegür tücc un tochelin difarent vün de l'olter, anca se pö 'n para de carateristegh in comün ghe l'han tücc, tovarèm alora in esempi un dialet pütost zentraa: l'inscì ciamaa "Milanes Volt". Chel mes chi vardarèm dumà vargün di parol mas'c: tachèm sü alora cunt el plüraa di parol che [..inanz ]     |
|
Ma l'esista la lengua lumbarda
De recent, gh’è stat un po’ de fögh e fiam ins la wikipedia lumbarda dop che un quaj druvat l’ha dit che l’esista minga una lengua lumbarda. Seconda mi, el prublema püssè gross che s’vena incontra quand incumencia una “question de la lengua” l’è quela tradizion barbara de tacagh a tütt i parlà ch’i venan no dal fiurenten l’eticheta de dialett. [..inanz ]     |
Lista d'articul per: El Cas
|
Special intervista: I Piace
I Piace a hinn un grüp de Lucarn che'l sona punk rock cantaa in lucarnes. Anca se 'l grüp al s'è furmaa dumà el giügn del 2007, i Piace hann faa un bel poo de cuncert e hann giamò registraa el sò prim disch, che'l se ciama Non è che? (A l'è mia che...). Un para de mes fa el Dodi l'ha faa i cumpliment per el noster sit e inscì [..inanz ] |
|
Messagg mistüraa
El Marcel Hirshman el tegn i man in pusizion urizuntala davanti a lü e u ja möva insema un pari de volt. “Quest el pö vurè dì ‘cuntrat’,” el disa. “Ma el pö anca vurè dì ‘fà sess’. E gh’è anca un alter significaa: int la Lengua di Segn Mericana, el pö vurè dì Coca Cola. ’Sti segn chì i se sumijen insì tant che gh’è semper la pussibilità da vess capì mal.” Donca a pudriss vess adree a urdinà un quajcoss da bev e andà a finì da purtà a cà püssee de quel ch’a pensava? “Se t’see furtünaa,” el disa Hirshman cun un ugiada un poo balossa. [..inanz ] |
|
Archie Barton, cap di aburigen che l’ha prutestaa per fa netaa i sit di test nüclear de Maralinga
Int i ann 50, un popul ch’el vegna da un sit remot de l’Ustralia dal sud - i Maralinga Tjarutja – j’hinn staa caciaa via da la so tera per fa spazzi ai test nüclear britanich. Vün de lur, Archie Barton, püssee avanti l’ha dat vita a una prutesta che l’è ’ndaa inanz per 20 ann. Una prutesta per fa insì ch’i daghen indree la tera ai Maralinga Tjarutja, per fa netà i sit di test, e per vess cumpensaa per tüt i tort che la storia la gh’ha fat patì. [..inanz ] |
|
El vin lambrüsch di pupulazion Insübri
I vassei de legn seren minga cunussüü di enòlugh Grech e di Latin. I liber antigh tachen a parlan dumà quand che se referissen a la Gallia Cisalpina, in di temp di Ruman. Quei vassei seren püssee un bel chè: gh’aveven püssee capienza di anfur, se pudeven mövel in due el, e düvien bun per mantegnì el ledegh anca quand föra faseva frecc de bun. I autur classegh ‘me el Virgiliu e Pliniu nutaven i lur pruprietà isulant, che seren vantagius fiss per prutegg el vin del fregg. El Pliniu scriveva: [..inanz ]    |
|
Lenguv, pulitica, e avtorispett
Int la magiur part di Stati mundial se parla püssè d'una lengua. L'è assè pensà che a gh'è quasi 6000 lengu al mond, ma dumà 194 Stat. Ghè però dü rob che i cambien da un Stat a l'alter: (i) la pulitica linguistica e (ii) l'avto-rispett; e quej dü rob chì j'hinn no semper cumpagn. Presempi, a gh'è di sit induè che la pulitica la favurissa dumà una lengua, ma la gent la gh'ha mia gena a parlà la lengua del post. Al cuntrari, in certi cas la lengua del post l'è l'ünica lengua parlaa da la gent, e la lengua uficial lè druvaa [..inanz ]     |
Lista d'articul per: Stori Cürt
|
Un esperiment cun el Siur Tumas
Lüvisa s’n’era incorta dumà dop d’avè verdüü l’üss che el sindich l’era in cumpagnia d’un om d’afari. “Vieni qui Luisa”, el gh’ha dit, vardandela un po’ de sbiess “siediti qui vicino e scrivi ciò che ti detto io, qualche parola per un contratto fra il sottoscritto e questo gentiluomo. Io ho poca dimestichezza con la penna”. “E mi l’istess”, l’ha dit l’afarista. Alura lee l’ha cataa sü el bloch notes, la pena e el carimaa, e pö [..inanz ]   |
|
L'ültim giov
Le la vö murì. El l'aviva decis cinq'ann fa, quand l'è mort el so om, bunanma. Dop sessantott ann de matrimoni felis, cinqu fiö, cumpres quel ch'la pers temp de guera (gram bagaj, l'era inscì piscinit e debul) növ nevud e tre nevud de seconda, perchè specià anmò? El sò duer el l'ha fat: l'ha semper servii el sò om; om brav, unest, un gran lavuradur, e pö i fiö han stüdiaa tüc, anca se lü el vureva no, le l'ha insistii, i tusann hinn spusaa (anca la püssè piscinina, che l'è semper staa un po' dificil e ribel). Adess gh'han tüc la sua familia e [..inanz ]     |
|
El Perchè che ’l Camel el gh’ha la Göba.
Donca questa l’è la prossima storia, e la cünta ’l perchè che ’l Camel el gh’ha la göba. In principi del temp, quand che ’l mond l’eva insì növ e tütcoss, e i Besti j’eren adree a cumincià a laurà per l’Om, gh’era un Camel, che ’l stava in mez al Desert che ’l Vusa perchè ’l vureva mia laurà; e suralcünt, l’era [..inanz ] |