Al Periòdic

...comünicazion virtüal in lumbard insübrich

 

"...senza distinzion de razza, culur,
identità sessüàl, lengua, religion,
upinion pulitica o d'alter tipo..."
       Articul 2 d'la Dichiarazion Üniversal di Diritt de l'Om








blogadur
suranom
ciav
  

Benvegnüü ins el blog de Al Periodic

..induè ch'a pudì leg una quaj nutizia cürta 'pena sfurnada!.




04 - Febrar - 2010

Al Periodic int i prim 20 sit de la Lombardia!
El sit "Lombardia Top" el marca la lista di sit internet lumbard püssee visitaa. Al Periodic l'è staa metüü denter in 'sta lista la semana passada, e l'è giamò int i prim 20!
Un'alter sit cumpletament in lumbard, quel del cantant Bepi (http://www.ilbepi.com, scrivüü in la variant de Berghem) l'è staa al prim post, e l'è mai andaa suta del terz post.
Mersì a tücc i visitadur per avess jütà, e seguitee a stass adree!.
 
scrivüü da: aministradur -- 04 - Febrar - 2010 -- 15:05 (GMT)



10 - Nuember - 2009

Sardagnö e Furlan ins el podi a Liet International 2009.
'L Liet International 2009, 'l cuncurs müsegal per i lenguv minuritari d'Uropa, l'è staa venciüü da SomBy, 'l grüp che'l vegn da Samiland, indè che se parla 'l Sami. In seconda e terza pusizion i henn rivaa dü grüp ch'i parlen una lengua püssee furtünaa de la nostra, perchè reconossüda dal guvern talian:

2a pusizion: Dr. Drer & CRC Posse, da la Sardenia.
3a pusizion: Lino Straulino, dal Friul.

Bravi. E magara un dì ghe sarà anca un grüp lumbard.....
 
scrivüü da: aministradur -- 10 - Nuember - 2009 -- 11:52 (GMT)



21 - Utuber - 2009

I Galizian i marcian per difend la so lengua int i scöl.
Dumenega 18 Utuber, püssee de 50.000 personn i hann marciaa ins i straa de Santiago, la capital de la Galizia, per mantegn 'l so dirit a stüdià almanch 'l 50% di lezion de scöla in galizian. 'L növ guvern galiazian, che l'è de stampa cunservadura, 'l vör cambià la legg atüala.

La demustrazion l'è stada un gran sücess e la püssee granda mai fada in Galizia, cun grüp de partid pulitich, de sindacat, e de urganisazion mia guvernativ (ciamaa anca NGO).
'L premiere del guvern galizian l'era via per un randevoo a Londra. L'ha dit cun i giurnalista che 'l so guvern 'l seguiterà a "mantegn la lengua nativa de la Galizia, difend 'l castiglian cume lengua uficiala e mustrà l'ingles ai giuvin", disend che 'l so traguard l'è 'l "triligualism".
 
scrivüü da: aministradur -- 21 - Utuber - 2009 -- 10:45 (GMT)



11 - Setember - 2009

2009: 'l Festival Urupee di canzon in lenguv minuritari
La sesta edizion del Festival Urupee di canzon in lenguv minuritari Liet International 'l se inviarà 'l 31 d'Utuber, int la capital Frisiana de Ljouwert/Leeuwarden, indè che l'eva cuminciaa int 'l 2002.
Quela edizion chì la gh'avarà denter canzon in Gaelich, Astürián, Sámi, Frisian, Irlandes, Karelián, Latgalián, e Ucitan.
Karelián e Latgalian i riven a Liet International.
Ghe sarà anca du cumpless ch'i riven o da l'Italia o da la Sguizera, a seconda da chi è che 'l vinciarà 'l festival de SunS int i region alpin, che 'l sarà tegnüü a Udine, la capital del Friuli.
I badn che i hann cunfermaa la partecipazion i henn:

1. Alfredo Gonzalez, vinciduu del Premiu al Meyor Cantar, Asturias.
2. SomBy, una banda rock de la Finlân che la canta in Sámi, vinciduu del Sámi Grand Prix 2009.
3. It Langstme en de dea, vinciduu del festival de la canzon in Frisian, 2009.
4. Fiach, un cantant rock de Düblin, vinciduu del festival de la canzon celtega Nos Ur
5. Sunrise non Secular, una banda rock Gaelica da l'isula de Lewis, vinciduu del "premi püblegh" al Nos Ur
6. Zine, un cantant Ucitan de Nizza.
7. De föfftig Penns, una banda rap de Berlin che la canta in "Tudesch bass" (Niederdeutsch).
8. Sovvalniks, una banda che la canta in Latgalian
9. Sattuma, una banda de müsega folk de Petrozavodsk, la capitala de la Repüblega de Karelia.
 
scrivüü da: aministradur -- 11 - Setember - 2009 -- 15:49 (GMT)



01 - Lüj - 2009

Galizia: püssee del 50% i henn maderlengua galiziana
Da un'inchiesta fada in Galizia l'è saltaa fö che 'l 50.3% de la gent de la Galizia i cunsideran 'l galizian cuem la so lengua mader.
Suralcünt, l'ha dimustraa che dumà 'l 3% de la gent che la sta in Galizia la se cunsidera "spagnöla e basta", e che 'l 24% de la gent l'è gnüda sü bilenguv in spagnöö e galizian, e che dumà 'l 24.9% la recugnuss 'l castilián (spagnöö) cume la so lengua mader. La recerca l'è stada trada in pee dal Centro de Investigaciones Sociológicas (Cà de Stüdi Suciulogich).

Ciapaa da www.eblul.org
 
scrivüü da: aministradur -- 01 - Lüj - 2009 -- 12:36 (GMT)



28 - Magg - 2009

'L slogan del Obama in Lumbard.
'L candidaa de la lista Insieme per Pavia Paolo Ferloni l'ha ciapaa in prestit 'l slogan del Barak Obama Yes we can, ma cun una mudifega: inveci che in ingles, l'è scrivüü in Lumbard: nüm a pödam!. 'L poster, che l'è tacaa sü in gir per Pavia, 'l gh'ha anca la versión in ingles e in talian, ma quela in lumbard l'è quela püssee granda, e che la se veda da luntan.
Cumpliment debón al Siur Ferloni per l'iniziativa, e bóna furtöna da nün de Al Periodich, cun la speranza che 'l vaga sü, qualsia l'è 'l so partid. A sperum propi che questa la sia no dumà una parentes eleturala, e che se 'l duvariss andà sü a pudarum ved di alter scrit in lumbard in gir per Pavia.
 
scrivüü da: aministradur -- 28 - Magg - 2009 -- 12:04 (GMT)



07 - Magg - 2009

Marino Beat, el rock de la Val Ciresi
Per quij che la ghe pias la müsega rock, al gh'è un müsicista növ: el Marino Beat, che l'è un cantant e ghitarista de la Val Ciresi che l'ha registraaa fina adess dü disch: "ValCeresio Ul Spalun" e "Vares e Stori du la Val di Scires". Dü disch che se poden scultà in sül sò sit e'l prim se'l pö anca descargal. Per scultà i disch, andii chì
 
scrivüü da: Dàvid -- 07 - Magg - 2009 -- 10:32 (GMT)



16 - April - 2009

Se ta cati...ta copi, un western del John Wayne dubiaa in Lombard Ticines
Una surpresa granda per la nostra lengua la riva de la tera Ticinesa. El Venerdì 25 de April e'l Sabet 26 la ghe sarà la prima visión d'un film western del John Wayne "The Searchers" dubiaa in lombard ticines cunt el titul "Se ta cati... ta copi". Un'iniziativa propi bela - che sperom che la rivarà anca in tera lombarda - a l'è un laurà del Teater Pupular de la Svizera Taliana. Vardì el sit
 
scrivüü da: Dàvid -- 16 - April - 2009 -- 08:20 (GMT)



03 - April - 2009

El Piemont a l'è arent a l'apruvazion de dü legg per la promozion de la lengua piemontesa
La region Piemont a l'è 'dree apruvà un para de legg per la difüsion, la promozion e'l stüdi de la lengua piemontesa. Insema al piemontes, saran tütelà anca l'Ucitan, el Franch-Pruvenzal e'l Walser. Per i variant lombard parlaa in sül teritori piemontes al par propi che la ghe sarà inscambi nissüna tütela: che pecaa! A bon cünt una bona legg che sperom che cubiaran anca chì in Lombardia e in Tesin.
ciapaa dal sitlingue e dialetti
 
scrivüü da: david -- 03 - April - 2009 -- 17:57 (GMT)



16 - Marz - 2009

La Pulonia l'ha ricunussüü quindes leguv minuritari!
La semana passaa, la Pulonia l'ha ratificaa el European Charter for Regional or Minority Languages (la carta urupea per i lenguv regiunal e minuritari) e l'è diventaa quela di 24 tra i stat urupej ch'i hann firmaa 'sta carta. El guvern pulach l'ha ricunussüü quindes lenguv regiunal e minuritari: Kashub (cume lengua regiunal), Belorüss, Cech, Ebraich, Yiddish, Lithuan, Tudesch, Armenian, Rüss, Sluvach e Ücranian (cume lenguv minuritari naziunal), Karaim, Lemko, Rom e Tatar (cume lenguv de minuranz etnich). I lenguv mia-teriturial i henn l'Ebraich, el Yiddish, el Karaim, l'Armenian e'l Rom.

http://www.eblul.org/index.php?option=com_content&task=view&id=193&Itemid=1
 
scrivüü da: aministradur -- 16 - Marz - 2009 -- 12:18 (GMT)



21 - Febrar - 2009

Incö a l'è el dì mundial de la Maderlengua
Incö, 21 de Febrar, a l'è el dì mundial de la Maderlengua. L'UNESCO l'ha pruntaa un atlant cun dent tücc i lenguf del mund che hinn in pericul, indè che gh'è dent anca el lumbard. Semper segund l'UNESCO, gh'hinn 31 lenguf in pericul parlaa dent a i cunfín del stat talian. Chì a pudii truà l' atlant. http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?pg=00206
 
scrivüü da: david -- 21 - Febrar - 2009 -- 21:14 (GMT)



21 - Febrar - 2009

Trasmissiun sü la Lengua Piemuntesa
Al sit http://linguedialetti.splinder.com/post/19873819/PIEMONTE++PODCAST+-+Lingua+pie a pudii scultà in de la bela trasmissiun del Gioann March Pòlli "Lingue e dialetti" ("Lenguf e dialet") un'invervista a la Albina Malerba, la diretris de la Ca dë Studi Piemontèis. L'argument de la trasmissiun a l'è el laurà de la Cà de Stüdi e de alter assuciaziun a hinn 'dree fà per salvà e purtà inanz i noster lenguf.
 
scrivüü da: david -- 21 - Febrar - 2009 -- 21:10 (GMT)



10 - Febrar - 2009

Europa: Püssee Dirit per i Lenguv Regiunal!
I parlamentar de l'Ünion Evrupea i hann vutaa el 14 de Genar a favur di dirit linguistich fundamental. La resolüzion, trata in pee da Giusto Catania, la meta zü di standard növ per una manega de dirit fundamental. Presempi, la dumanda una definizion standard internaziunal per la prutezion di minuranz, la disa che tüt i stat member i gh'han da ratificà el European Charter for Regional or Minority Languages,e la dumanda el dirit de tüt de vess istrüii int la sua lengua mader. La relazion la "dà forza a l'impurtanza de la prutezion e la prumuzion di lenguv regiunal e minuritari, fanda nutà che el dirit de vess istrüii int la sua lengua mader l'è vön di dirit de bas püssee fundamental."

Per savènn püssee: http://www.eblul.org in ingles.
 
scrivüü da: aministradur -- 10 - Febrar - 2009 -- 15:33 (GMT)



16 - Genar - 2009

La Carta Eurupea di Lengu Regiunal e Minuritari la fà des agn..
A la fin del 2008 el cunsili d'Europa l'ha urganizaa 'na cunferenza ciamaa 'Minority languages as instruments for the cultural development of regions' (lengu minuritari cume strüment per el desvilüp cültüral di region), in ucasion del decim aniversari del European Charter for Regional or Minority Languages. La cunferenza l'era insema a la cumpetizion de müsica "Liet Lavlut", per canzon in lengu minuritari. Pürtrop el lumbard l'è no stat part de la cumpetizion (vinciüü da un grüp de la Corsica) o de la cunferenza. I urganizatur però i 'l san che gh'è anmò tanta straa da fà, e i han discütüü i dificultà süperaa ma anca quej anmò da cumbat. In particular, i han ricurdà che tanta stat d'Europa i gh'han anmò da retificà el Charter for Regional or Minority Languages, e l'Italia l'è vün de quej stat là. Intratanta, nün pudum seguità a druà la nossa lengua, cercanda de dàgh püssee "visibilità" pussibil. In alter parol, parlà, scriv, registrà, in lumbard.
 
scrivüü da: aministradur -- 16 - Genar - 2009 -- 14:48 (GMT)



12 - Nuember - 2008

'Na bela nutizia per la lengua napuletana
El 14 d'Utuber, el Cunsili Regiunal de la Campania l'ha apruvaa una leg per la "Tutela e valorizzazione della lingua napoletana"; e el napuletan l'è uficialment int una lengua!
L'è inütil dì che nün de Al Periodic sum cuntent bun ben che 'na lengua minur l'è staa finalment ricunussüü, perchè el parlà de la gent l'è vüna di carateristich cultüral püssee impurtant che l'om l'ha culeziunaa int la so storia de lü.
Per infurmazion, vardè el sit (in tuscan)
http://maria-biancaluna.blogspot.com/2008/10/il-napoletano-ufficialmente-lingua.html
 
scrivüü da: aministradur -- 12 - Nuember - 2008 -- 13:01 (GMT)



05 - Nuember - 2008

Una discriminazion che la gh'ha 150 ann
Al dì d'incö, un po' de gent l'è rivaa a la conclüsion che i lenguv regiunal d'Italia i duvrissen vess prutet. Anca la region Lumbardia l'ha decis de "valurizzà i dialet e i lenguv lucal"
http://www.marketpress.info/notiziario_det.php?art=78277
principalment cun l'idea che quest j'hinn un patrimoni de la sucietà. Una roba che però le quasi maj discütüü l'è la discriminazion che prima el regn d'Italia e pö la repüblica 'taliana j'han purtaa a la so gent. Dum un'ugiada a l'articul 3 de la custitüzion:
"È compito della Repubblica rimuovere gli ostacoli di ordine economico e sociale, che, limitando di fatto la libertà e l'eguaglianza dei cittadini, impediscono il pieno sviluppo della persona umana e l'effettiva partecipazione di tutti i lavoratori all'organizzazione politica, economica e sociale del Paese"
Bej parol, ch'i varen no i dü sold de la carta che ja porta. Del 1946, quand che quj parol chì j'hinn staa scrivüü, in Italia gh'eren tra el 10 e el 18% de la gent che la parlava el Tuscan cun disinvultura. L'era no "compito della Repubblica" de jütà l'alter 82%/90%? Certo, j'han metüü in pee el sistema de scöla, ma quest l'era dumà per i fiö giuvin. Che "eguaglianza" gh'è per un om o una dona de 30/40/50 ann int un pajis induè che i nutizi, la burucrazia, e tüt quel ch'el trata de rob impurtant per supraviv a livel ecunomich e finanziari j'hinn un ustacul linguistich?
In quel cas chì, la Republica l'ha no dumà abandunaa el so duver (o "compito") de tirà via j'ustacul, l'è staa 'dritüra l'inventur de l'ustacul, e pö la s'è setaa zü fanda mustra de gnent, lassanda l'80% de la gent int un bög negher. Ma se pudum no lamentà, dop da tüt la custitüzion la dis no che "È compito della Repubblica non creare ostacoli di ordine economico e sociale"...
 
scrivüü da: aministradur -- 05 - Nuember - 2008 -- 15:00 (GMT)



08 - Utuber - 2008

El Nobel per la chimiga a trì scenziaa per una pruteina
I Academich de Stocolma hann daa el Nobel per la chimiga del 2008 a trì scenziaa, Osumu Shimomura, Martin Chalfie e Roger Y. Tsien, per la descuerta e i laurà cunt una pruteina fluorescenta verda, che l'ha daa una man per stüdià un frach de malann. La pruteina l'aveven truada dent in una medüsa in del 1962 e incö a l'è vün di istrüment püssé impurtant perchè la permet de stagh adree a prucess biulogich che se de nò a hinn minga pussibil de vidè.
 
scrivüü da: Dàvid -- 08 - Utuber - 2008 -- 17:15 (GMT)



02 - Utuber - 2008

Ünion Europea: un pass inanz e vün indree?

El 24 de Setember l'EBLUL (European Bureau for Lesser-Used Languages) l'ha dichiaraa che el multilinguisem l'è un gran vantag per l'Europa, e che "l'esistenza d'un müg de lenguv in Europa l'è un simbul fort de j'ambizion che la gh'ha l'Ünion Europea a vess ünì e diversificaa". Bej parol, che magari un dì i vegniran a da forza anca a la nostra lengua lumbarda, e a j'alter lenguv minuritari de la penisula taliana che fin adess j'hinn staa desmentjaa da la pulitica sia taliana che europea. Perchè 'sti lenguv chì de forza ghe n'han bisogn bun ben.

El prublema principal l'è che l'ÜE la ciciara ma l'ha ghe meta mia de pression ai Stat, anzi, l'ha decis de lassagh carta bianca, perchè la ricunuss dumà i lenguv che j'hinn ricunussüü dai Stat member. Questa la me sumeja un po' 'na balussada, e un esempi che l'ÜE la dröva un cavagnö gross e vün picinin: quand se parla d'ecunumia, la deta leg e un Stat el pö no dì ch'el vör no rientrà cun i finanz, o pes ancura, che el decida lü che sistema finanziari el vör ricugness. Ma quand se parla de lenguv, beh alura l'è un'altra storia: ognidün el decida che lenguv el vör ricugness.

Ma i minister de l'EFA (European Free Alliance) i cerchen de puntà un po püssee. J'hann dit che i vören ved püssee sforz, e püssee finanziament per la prumuzion di lenvuv minuritari, e che gh'è ancura un müg de strada da fa. Si, propi insì, perchè dü dì dop, el 26 de Setember, l'era el dì europeo di lenguv (European Day of Languages), e l'EFA la ciamà se la pudeva fa sü el so discurs parlamentar in Galés e Basch. La risposta? Un bel NO s'cet!


Per savenn püssee:
http://www.eblul.org/index.php?option=com_content&task=view&id=174&Itemid=1
 
scrivüü da: aministradur -- 02 - Utuber - 2008 -- 16:01 (GMT)