El Cas
El vin lambrüsch di pupulazion Insübri
I vassei de legn seren minga cunussüü di enòlugh Grech e di Latin. I liber antigh tachen a parlan dumà quand che se referissen a la Gallia Cisalpina, in di temp di Ruman. Quei vassei seren püssee un bel chè: gh’aveven püssee capienza di anfur, se pudeven mövel in due el, e düvien bun per mantegnì el ledegh anca quand föra faseva freg de bun. I autur classegh ‘me el Virgiliu e Pliniu nutaven i lur pruprietà isulant, che seren vantagius fiss per prutegg el vin del freg. El Pliniu scriveva: “I metud per mantegnì el vin hinn fiss different segund ch’el sia freg o cald. In di regiun di Alp el se sara süü in di recipient de legn reciocaa cun serciadüra, e fina a l’inverna se salva del fregg pizand di fögh”. El gran röl ch’han giügaa i Celt l’è ampiament ducümentaa da l’ereditaa lengüistiga che ne gh’haa lassaa.
El vucabul celtegh “bunda” l’ha daa urigin al lumbard “bundun/bundon”, al canavesan “bünda” e al piemuntes “bundun ": el büs del vassel e el bundun che la sara süü. Anch el vucabul “brenta” e “bunz” hinn spantegaa in di lengüagg de la Lumbardia e del Piemunt, a scumincià di lengüagg celtegh. El medem vucabul "brich" ven del celtegh “brich”, ch’el vör dì “scima” “altüra”. Devum ai Insübri el prelüdi vigurus de la cultüra di scajasc, di leategh, e el nudrüm di purscell. In cuntrari de quell che tücc tön, i Celt cugnusseven e sagiaven el vin cumpagn del Lambrüsch del dì d’incö, e gianmò di secul indree del rivà di Ruman gh’aveven l’ingegn de la lavurazion di metall (bisgioo, tibia, turques, etc.), tradizion del lögh anmò viva in del Nord Italia, assema a la lavurazion di tessüü e majòlega.
El medem Strabun (3° sec. d.C.), quand ch’el parla de la Gallia Cisalpina, el dis che gh’eren di vassel de legn püssee gran di cà, che la vöreva dì che la prategh enulògegh l’era prugredii fiss intra i sò paesan. “La cültüra di Celt antigh l’era minga dumà el prelüdi barbar de una vera e pròpria cültüra, rivada - segund i regiun - o cunt el dumini de Ruma e cun el rivà del cristianesim, ma la gh’aveva inscambi furnii un cuntribüü uriginal a la civiltà eurupea.
I variazion che rivaven in de l’artigianaa suta l’inflüenza de Ruma seren suratütt cumpres intra el volüm de la prodüzion e l’urganizzazion de la destribüzion, e dumà in d’un para de cas el miuria di prodü. El medem l’era in de l’agricultüra: i ütensil pre-Ruman, restaa in üsu in di noster campagn fina a l’intrudüzion de la mecanizzazion, l’haa permiss di cultür ben ünifurmaa ai cundizion clemategh minga del Mediteraneo, che i Ruman medem cugnusseven no prima de l’ocüpazion de la Pianüra del Po al scuminci del II° secul a.C. Anca la cultivazion del leategh, che generalment el se cunsidera ‘me un indiscütibil metüda de la culunizzazion, el düvis inscambi prategada - in d’una varietaa visina al leategh selvategh (el Lambrüsch) – in un quajdün di regiun de l’Eüròpa transpalina in di temp püssee indree”. (in Venceslas Kruta e Valerio M. Manfredi I Celti in Italia , Mondadori, Milano 1999, 2000, pagg. 7-8).
Arbustum Gallicum: antigh leategh celtegh L’è inscì ciamaa di Ruman in del III° sec. a.C., l'”Arbüstüm gallicüm”, un antigh sistema de cultivazion del leategh de urigin celtega. El vidur el vegniva süü pugiand a d’un “tütur viv”, el sustegn el müdava segund la murfulugia del zerb, in altüra se düpraven i òppi, inscambi in de la pianüra la pòbia. Questa tecnica de l’Arbüstüm Gallicüm, l’è stada traduta di Celt Insübri ai Ruman, e fada passà di Ruman ai pupulazion de tütt el Mediteraneo. Quel vin chi ver prezius l’era travasaa in di vassel de legn diretament in di ulin a birlò, recipient di vin carateristich del teritòri in del V°-IV° secul a.C., ‘me fann testimunianza i repert archeòlògich.
Brugh quella d'l Milàn celtegh... (http://brughbirlinghitt.blogspot.com/)