El Savè
Reuplan a energia nücleara per traspurtà miliun de gent, disen i espert.
I espert ciamen un gran prugrama de ricerca per dà 'na man a cunvertì l'indüstria de l'aviazion di cumbüstibil fossil a l'energia nücleara
I reuplan a energia nücleara poden parì un cuncet ciapaa de Thunderbirds, ma – per el capo d'un pruget guvernatif american che'l duvaria servì per sbassà i dagn ambientaj de l'aviazion – per la fin de 'stu secul chì purtaran in gir miliun de viagiadur inturna al mund,. La cunsulazion de sedass giò a poch meter d'un reatur nüclear la sarà quela de fermass nò in d'un viacc Lòndra-Australia o Növa Zelanda, perchè el reuplan al gh'avarà minga bisogna de andà giò per fà rifurniment. Pöö i reuplan büteran minga föra el diossid de carboni e, dunca, daran nissüna cuntribüzion al riscaldament glubal. Ian Poll, un prufessur de Ingegneria Reuspaziala a l'üniversità de Cranfield, e'l capo de la tecnulugia del pruget guvernatif Omega, a l'è 'dree ciamà un gran prugrama de ricerca per dà 'na man a fà passà l'indüstria de l'aviazion di cumbüstibil fossil a l'energia nücleara. In de la cunferenza a la Royal Aeronautical Society de 'sta nocc, el professur Poll l'ha dii che i speriment che eren faa düranta la Guera Fregia hann giamò demustraa che gh'en è minga de prublema per desvilüpà un reuplan a energia nücleara.
I Stat ünì e l'üniun Suvietiga aveven scumincià tücc e dü a desvilüpaa di bumbardee a energia nücleara in di agn '50. L'idea a l'era quela de lassà 'sti bumbardee in aria a la distanza de fögh per di periud lungh de temp. I Stat ünì aveven pruaa a tera un mutur nüclear per jet e aveven faa anca di test de vul in Texas e in del Növ Messich del sud cunt un reatur nüclear in sü un jet B-36 cun la gabína ricuperta de piumb. El reatur al s'era suriscaldaa in del vul ma in quel cas el mutur l'andava cunt el kerosene. L'ubietif de 'sti vul chì a l'era quel de pruà che el persunal el saria staa schermaa de la radiazion del reatur.
Per ogni vul un reuplan pien de marines al cumpagnava el jet, prunt a respunt a un incident e a bütass giò cunt el paracadüt per met la zona in sicüreza. Pöö i test i hann mulaa in di prim agn '60 quand che i superputenz hann decidüü che i reuplan a energia nücleara i eren adree a diventà inütil per via di missil balistich intercuntinental. In d'un'intervista cunt el The Times, el prufessur Poll l'ha dii: “Nünch a gh'em bisogna de cercà a una sulüzion ai prublema de l'emission che la permetaria de viagià cuntinuament senza impat in sü l'ambient.” “A gh'em bisogna un mudel che'l va minga a kerosene, e mì pensi che dopu 'l 2050 i reuplan a energia nücleara saran la resposta. L'idea l'era stada giamò pruada 50 agn fa, ma mì pensi che ghe vurarien alter 30 agn per cunvinc i gent del bisogn de viagià inscì”.
El prufessur Poll l'ha dii che la sfida granda la sara quela de demustrà che i viagiadur e ’l persunal saran schermaa in sicüreza di radiazion del reatur. “Se'l fa inscì in di sotamarin nüclear e se pudaria fà inscì anca in di reuplan: se meten i reatur in sü i al insema ai mutur”, l'ha dii.
“El ris'c de la rutüra di reatur al se pudaria sbasà abandunandi prima de la bota e tirandi giò cunt un paracadüt.” El dis anca che, in del scenari püssee brüt, se i piaster d'armadüra inturna al reatur i duvrissen sbugiass ghe sarà un ris'c de cuntaminazion radiativa per una quaj mija quadrada.
“Se vorum segütà a sfrütà i vantagg di viacc cunt el reuplan senza prublema per l'ambient, a gh'em bisogna de sperimentà cun l'energia nücleara. Se l'aviazion la restarà ligada ai cumbüstibil fossil, alura l'andarà incuntra a di prublema seri” el dis. “Per scarogna, l'energia nücleara a l'è stada demunizada... ma lee la gh'ha el putenzial de pudè dà di benefis impurtant a l'ümanità”. El prufessur Poll al dis anca che un'alternativa ai reuplan cun sü i reatur nüclear la saria quela de desvilüpà di reuplan cun mutur a idrogen, cunt i centraj nüclear che ciaparan de l'aqua del mar per fal. A bun cünt, al dis che menter l'idrogen al saria bun per i trasport terester, l'andarà minga ben per i trasport a distanza lunga perchè la sua densità d'energia a l'è püssee piscinina de quela de kerosene, e dunca al saria necessari de desvilüpà di reuplan cunt una capacità de cumbüstibil püssee granda.
El Rob Coppinger, l'editur tecnich de Flight International, al dis che l'è püssee prubabil che i reatur nüclear saran metüü in sü i machinari che vulen senza pilota, dupraa per la perlüstrazion o per i cumbatiment, perchè 'l ghe saria minga bisogna d'una schermadüra granda cume quela di reuplan per i passeger. El prufessur Poll a ’l presentarà 'sta nocc i ricerch in di misür per cume fà - in di prossim 10 agn – a mejurà l'eficenza di reuplan per viagg cürt, tant ’me ’l Boeing 737 e l’ Airbus A320. El disarà che quij che ciaparan el post de 'sti reuplan chì vularan prubabilment püssee adasi, e giuntaran pressapoch 10 menüü a un viacc tipich in Europa. 'Sti reuplan gh'avaran sü prubabilment di mutur a rutur vert che dupren el 20% de men de cumbüstibil ma ch'en fan püssee de frecass rispet ai mutur d'incö.
Scrivüü da Ben Webster, Curispundent di Trasport del Times.
Vultaa in lumbard da la redazion de Al Periodic