Al Periòdic

...comünicazion virtüal in lumbard insübrich

 

"...senza distinzion de razza, culur,
identità sessüàl, lengua, religion,
upinion pulitica o d'alter tipo..."
       Articul 2 d'la Dichiarazion Üniversal di Diritt de l'Om

  

El Savé



El frigur del Einstein el pö dà una man cuntra el riscaldament glubal

Di scenziaa pruponen un'invenzion del 1930 che la va senza eletricità e dunca la pudaria fà vegnì giò la quantità di gass sèra.


U n grüp de scenziaa del Üniversità de Oxford, che hinn 'dree a desvilüpaa i frigur amis del ambient che lauren senza curent eletriga, hann faa sü anmò un frigur che l'era un invenzion del Albert Einstein. Urmai tücc san che i frigur mudern fan dagn al ambient perchè dupren – per el sò laurà de cumpression e espansion – i gass de sintesi ciamaa freon, che fann anca püssé dagn del anidrid carboniga per l'efet-sera. E intratanta la vendita di frigur la cress perchè la cress la dumanda in di paes adree a desvilüpass. El Malcolm McCulloch, un ingegné eletrich de Oxford che'l laura ai tecnulugij vert, a l'è 'dree purtà inanz un pruget de trì agn per desvilüpà machinari eletrich de qualità che lauren senza eletricità.

El sò grüp l'ha finii un prutotip d'un tipu de frigur che l'aveva brevetaa l'Einstein in del 1930, insema a un sò culega, el fisich üngheres Leo Szilard. 'Stu prutotip chì el ghe n'ha minga de part che se möven e per tegnì i rop frecc al dupra dumà gass pressürizaa. Una part de 'sta tecnulugia chì la se duprava giamò in di prim frigur dumestich, ma la tecnulugia l'era stada mulada in del 1950 perchè eren surtii di cumpressur püssé eficient. "Quest l'ha purtaa el cambiament che i frigur hann scuminciaa a andà cunt i gass freon" L'idea del Einstein e del Szilard la gh'ha minga bisogna di freon. La laura cun l'amuniaca, el bütan e l'aqua, e la sfrüta el fat che i liquid büjen a una temperadüra püssé piscinina quand che la pression atmusferiga del aria inturna la va giò. “Se tì te veet in sü la scima del Munt Everest, l'aqua la büj a una temperadüra püssé bassa che al nivel del mar, e l'è inscì perchè la pression atmusferiga in sü la scima a l'è püssé bassa” el dis el McCulloch. In d'una part del frigur a gh'è l'evapuradur, un balun che'l gh'ha dent el bütan. “Se tì te metet un alter vapur sura del bütan, la temperadüra de büiziun la vegn giò e, intant che'l büj via, el cata sü l'energia del sò inturna” el dis el McCulloch. "A l'è per quel lì ch'el fa vegnì frecc."  I frigur a freon aveven ciapaa el post di frigur basaa sül idea del Einstein in part perchè la tecnulugia del Einstein e del Szilard a l'era minga inscì eficenta. El McCulloch el pensa però che cunt un scambi del gass e'l mejurament de la prugetazion se pudaria fa vegnì l'eficenza del frigur del Einstein de quater volt püssé granda. Ma lü'l vör fà anca püssé. L'ünega energia che gh'è bisogna per el sò frigur a l'è quela de scaldà una pumpa, e'l McCulloch al vör dagh l'energia cun la lüs del suu. “Un rop sensa part movibil el va püssé ben perchè 'l ghe n'ha minga bisogna de manütensiun. Dunca al pö vegh aplicazion reaj in campagna” Chela del McCulloch a l'è minga l'ünega tecnulugia che la pö tirà sü la repütazion di frigur per l'ambient. I ingegnee de la Camfridge, una dita de Cambridge, dupren i camp magnetich per sfregì i rop. “I noster frigur lauren – cume cuncet – in d'una manera cumpagna del frigur a cumpression del gass, ma al post del gas a dupren un camp magnetich e una lega metaliga speciala”, el dis el diretur Neil Wilson.

“Quand che el camp magnetich a l'è arent a la lega, a l'è cume fà la cumpression del gass, e quand che al upost el camp al se sluntana, a l'è cume l'espansion del gass”. E pöö: “Quest efet chì se'l pö vidè in di elastich: quand che t'i tiret vegnen calt, e quand che t'i molet vegnen frecc” El Doug Parr, el cap-scenziaa de Greenpeace UK, el dis che l'è impurtant de bun de inventà frigur püssé rispetus del ambient. “Varda i paes che hinn 'dree a desvilüpass: se lur vören viv cume nünch, gh'hann bisogna de sfreggì i rop – che'l pö vess el cundiziunament del aria, o de met el mangià in del frigur o in del friser. A l'è dunca fundamental de met in pee di tecnulugij che büten föra poch gass-sèra e che lauren cun poca energia”. El frigur del McCulloch a l'è anmò al scuminci. “El mè frigur a l'è anmò propi un prutotip; se pö minga metel in sül mercaa” el dis. “Se vialter me dii un alter mes, a saroo bun de fal andà”.

Scrivüü per The Observer, 21/09/2008 da:
Alok Jha (green technology correspondent)
http://www.guardian.co.uk/science/2008/sep/21/scienceofclimatechange.climatechange

Vultaa in lumbard da:
Dàvid Giuann Apollonio