La Nosa Lengua
‘L Plüraa di parol Insübregh
V öna di carateristegh de l'Insübregh che 'n fan una lengua che l'è föra de'l sistema lenguistgh Talian a l'è per l'apünt la manera che l'Insübregh 'l met insema 'l plüraa di sustantiv e di determinadur. Già ch'i dialet Insübregh hinn desegür tücc un tuchelin difarent vün de l'olter, anca se pö 'n para de carateristegh in cumün ghe l'han tücc, tovarèm alura in esempi un dialet pütost zentraa: l'inscì ciamaa "Milanes Volt". Chel mes chi vardarèm dumà vargün di parol mas'c: tachèm sü alura cunt el plüraa di parol che finissen cunt la "L" despö de na vucal, e töem anch olter lenguac in cunsiderazion inscì de fà 'n paragon lenguistegh d'un quaj interess:
| Milanes Volt | Talian | Ladin Badiot | Ladin de Gherdena | Tudesch |
|---|---|---|---|---|
| Cavèl, Cavéj | Capello, Capelli | Cjavel, Cjavej | Ciavel, Ciavei | Haar, Haare |
| Cavàl, Caváj | Cavallo, Cavalli | Cjaval, Cjavai | Ciaval, Ciavei | Pferd, Pferde |
| Articul, Articuj | Articolo, Articoli | Articul, Articui | Articul, Articuli | Artikel, Artikel |
| Runsignöl, Runsignöj | Usignolo, Usignoli | Usignol, Usignoi | Derjola, Derjoles | Nachtigall, Nchtigallen |
| Füsil, Füsij, S’ciop, S'ciop | Fucile, Fucili | Stlop, Stlops | Stlop, Stlops | Gewehr, Gewehre |
| Mül, Müj | Mulo, Muli | Müsc, Müsc | Mul, Mui | Maulesel, Maulesel |
Vardèm adess 'l plüraa di parol che finiss in "N" despö de na vucal:
| Milanes Volt | Talian | Ladin Badiot | Ladin de Gherdena | Tudesch |
|---|---|---|---|---|
| Pann, Pagn | Panno, Panni | Bordun, Borduns | Burdon, Burdons, | Tuch, Tücher |
| Ann, Agn | Anno, Anni | Ann, Agn | Ann, Ani | Jahr, Jahre |
| Pan, Pan | Pane, Pani | Pan, Pans | Pan, Pani | Brot, Brote |
| Taulìn, Taulít | Tavolino, Tavolini | Mesa, Meses | Meisa, Meises | Tischlein, Tischlein |
Vardèm adess 'l plüraa di parol che finiss in "T", despö de na cunsunant:
| Milanes Volt | Talian | Ladin Badiot | Ladin de Gherdena | Tudesch |
|---|---|---|---|---|
| Punt, Punc | Ponte, Ponti | Punt, Punc | Puent, Puenc | Brücke, Brücken |
| Tüt, tüc | Tutto, Tutti | Düt, Düc | Dut, Duc | All, Alle |
| Tant, Tanc | Tanto, Tanti | Tan, tan | Tant, Tanc | Viel, Viele |
| Quant, Quanc | Quanto, Quanti | Tant, Tanc | Tant, Tanc | Wie viel, Wie viele |
Infin, tovarèm dess in cunsiderazion 'l plüraa di parol che finissen cun na vucal:
| Milanes Volt | Talian | Ladin Badiot | Ladin de Gherdena | Tudesch |
|---|---|---|---|---|
| Puèta, Puéta | Poeta, Poeti | Poet, Poec | Poet, Poec | Dichter, Dichter |
| Prublèma, Prubléma | Problema, Problemi | Problem, Problems | Problem, Problems | Problem, Probleme |
| Cumünista, Cumünista | Comunista, Comunisti | Cumunist, Cumunisc | Cumenist, Cumenisc | Kommnist, Kommunisten |
| Pè, Pée | Piede, Piedi | Pé, Pisc | Pé, Piesc | Fuss, Füsse |
| mè, mée | mio, miei | mi, mi | mie, miei | mein, meine |
| Bechée, Bechée | Macellaio, Macellai | Bocà, Bocà | Beché, Becheies | Metzger, Metzger |
Despö de vegh daa n'ugiada a tüt chi parol chì, a l'è patent ch' i lenguagg rumanz hinn un po’ tüc inguaj quand ch'hinn paragunaa cunt el Tudesch; inpünemanch, una quaj difarenza, la gh'è, e la gh'è de bon:
- L'Insübregh, e i parlad Ladin Dulumitan, al cuntrari de'l Talian, in del furmà 'l plüraa dröven minga una müdazion de la vucal finala, ma müden suratüt la cunsunant finala.
- Di völt, la vucal che prezed la cunsunant finala la müda anca lee. Chela carateristega chì a l'è na carateristega che l'è cumün anch al Tudesch.
Apart i difarenz cunt el Talian, l'Insübregh e i lenguag Ladin Badiot e Gardenés, de difarenz intra de lur ghe n'han anca lur:
- 'L Ladin Badiot e 'l Ladin Gardenés furmen 'l plüraa anca cun la "s". Carateristega cumün cunt el Rumantsch Grischun de la Sgüizzera e cunt e'l Fürlan, ma minga cun l'Insübregh (a manch de cunsiderà ‘l Livignasch una parlada Insübrega).
- 'L ladin Gardenés 'l furma di plüraa anca cun la "i". Carateristega cumün cunt el Talian, ma minga cun l'Insübregh.
Una question ben interessanta revarda 'l plüraa di parol che finissen in "t" indua e l'Insübregh, e i parlad Ladin Badiot e Gardenés, fan sü 'l plüraa cun la müdazion de la "t" in "c". Pudaria vess che la “c” la sia dumà 'na transcrizion muderna de "ts", cioè de plüraa furmaa cun la “s”? Chela Teoria chì la devegn interessanta suratüt se vardem 'l plüraa di chi medem parol chì in di lenguag Puter e Vallader, dò parlad Rumantsch Grischun de l'Engadina Sgüizzera: Presempi:
| Talian | Rumantsch Puter |
|---|---|
| Ponte, Ponti | Punt, Punts |
| Tutto, Tutti | Tuot,Tuots. |
'Ncamò püssè interessanta la devegn la question se tövem in cunsiderazion 'l lavurà de'l lenguista Tudesch Karl von Ettmayer: in de'l trascriv di parol Lumbard che finissen cun la "t", l'ha scrivüü 'l plüraa cun "ts" e minga cun "c". Hinn tücc punc interessant che farèm ben a dagh un oltr' ugiada la prossima volta, quand che tovarèm in cunsiderazion 'l plüraa de parol feminij.
Franc (http://clardelunna.blogspot.com)
(Per piasé fee no una copia de chel articul chì. Se vurì fann 'na copia dumandee 'l permiss a l'autur, grazie.)
Referiment:
Vocabolario Milanese-Italiano, Cherubini
Grammatica Milanese, Nicoli
Varon Milanes, Gio Jacomo Como
Vocabuler tudesch - ladin de Gherdeina, Marco Forni
Vocabolar todesch - ladin (Val Badia), Giovanni Mischì
Lombardisch Ladinisch aus Südtirol: ein Beitrag zum ober zum Oberitalienischen Vokalismus, Karl von Ettmayer
Rätoromanische Grammatik, Theodor Gartner