L' Upinion
Lenguv e dialet
Vöna di stori che certa gent la tira föra quand che i vören negà l’esistenza a ‘na lengua regiunal l’è la presenza di dialet. I tachen a dì che questa o quela lengua “l’è no ‘na lengua, perchè da un pais a l’alter a cambia el dialet”. Quela manera chì da pensà l’è inmüraa a calcestrüzz anca int el pensier di pulitich del Cunsili Regiunal de la Lumbardìa, ch’el seguita a negàss quel che la Cummission Evropea l’ha ciamaa “el dirit püssee basich e fundamental”, che l’è pö el dirit de parlà e de vess istrüì int la sua lengua mader.
Ma ‘me ch’a se fà a dì che una lengua l’esista minga dumà perchè la gh’ha di variant lucal? Tüt i lenguv i gh’hann di variant lucal. El talian ch’i parlen a Berghem l’è minga l’istess de quel ch’i parlen a Siracusa. El tudesch el se divida in tre zonn diferent (uviament cun relativ micru-variant lucal). L’ingles l’è parnunziaa in manera diversa a segunda de la cuntea, ma se l’è mai insugnaa nissön da dì che l’ingles l’e inesistent. Pruà per cred. El lumbard insübrich, ‘me tüt i alter lenguv el gh’ha di variant lucal diferent: : el milanes, el bass milanes (lumelines, paves, ludigian), el brianzö, el büstoch, el legnanes, el comasch, el laghee, el busín, el ticines volt e ’l valtelines.
L’è ciar che fín a poch temp indree in ogni pais la parlada la gh’aveva di variant funetich e cambiava anca ’na quaj parola, ma quest el süceda per tüt i lenguv cunussüü ins la facia de la Tera. L’arab prim da tüt el cambia a segunda da la zona, e ’l cambia inscì tant che di völt i variant dialetal hinn incumprensibil intra de lur. Ma forsi a vurum dì che nanca l’arab l’è una lengua?
L’è logich che se a vurum fà diventà impussibil el ricunussiment de la lengua lumbarda o el so insegnament int i scöl, se pö cercà da truà per forza di dificultaa, se pö anca andà a cerca un campanilism esageraa, e pretend che int i cantunad de Sarònn se mustra la variant antiga de la lengua de quela cantunada là, anca se urmai l’è pü druaa. Pürtrop gh’è d’andà incontra a di question pratich: i parlant hinn poch, e se s’metum no adree a fà un quajcoss de seri, alura la lengua lumbarda, insema a tüta la nossa cultüra i andran da bon a quel pais là, alter che micru-variant del sarunes.
Sariss mej imparà da i alter pais de l’Europa, indè che i gh’hann ’vüü el curagg de sacrificà ’na quaj variant (urmai parlaa dumà da un quaj vegiòt) per mustrà la lengua lucal int i scöl püblich. Nient de növ int la pulitica linguistega, giamò che per mustrà el talian i hann druaa i stess criteri, ciapanda la variant alta del tuscan di leteraa. Ghe sariss nient de scandalus se per el lumbard insübrich se duvriss scernì el milanes scrit per l’insegnament int i scöl.
A bun cünt, per vegh una vera integrazion gh’è de bisogn de vegh di radis prufond, ma fíntant che ghe sarà gent che la va a tirà a man di prublema imaginari dumà per el güst da fà Bastian cuntrari, la nossa lengua lucal e tüta la cultüra che la s’ porta adree, i spariran per semper.
Angiul Verunes